Buck Rogers: Planet of Zoom per a SG-1000: abatre enemics abans que s’esgoti el combustible

Una formació comandada per Agora ataca una colònia espacial pacífica, i la Terra hi envia Bioran per destruir-la. La nau protagonista porta un canó Zett de tir ràpid i gran precisió. Obelisk és gros i lent; Spiker arriba de pressa; Viga es mou de manera imprevisible, i Shooter carrega com un míssil. Agora tanca la ronda amb quatre motors visibles i un centre vulnerable. Aquesta jerarquia modesta ajuda a llegir amenaces diferents sense necessitat de text durant la partida.¹

A les pantalles 3D mous Bioran en vuit direccions i dispares. El fons avança a velocitat constant, de manera que no pots aturar-te a estudiar un obstacle: cal corregir la trajectòria mentre calcules si convé perseguir un enemic. El canó Zett no té límit de munició i els trets no gasten combustible, així que la prudència consisteix a evitar col·lisions, no pas a reservar foc.¹

No hi ha un nombre fix de vides. Una explosió consumeix molt combustible, però la partida continua mentre el mesurador no arribi a zero; aleshores apareix «EMPTY!» i tot s’acaba. La pantalla mostra el recompte «ENEMIES HIT», que permet anticipar la recàrrega: cada deu enemics abatuts, el joc fa aparèixer un tanc de combustible que cal interceptar. Cada àrea nova torna a omplir el dipòsit. L’agressió precisa es converteix així en manteniment de la nau.¹

La perspectiva comunica l’altitud mitjançant l’ombra projectada a terra. Com més separada queda de Bioran, més amunt vola la nau. És una solució elegant, però els objectes grossos i la profunditat esquemàtica de l’SG-1000 fan que algunes distàncies siguin ambigües. Mirar només la nau és una invitació al xoc; cal llegir simultàniament enemics, barreres, ombra i FUEL.¹

La tercera àrea canvia les regles. Vista des de dalt, Bioran gira cap a l’esquerra o cap a la dreta, avança cap on apunta i dispara. Després d’accelerar conserva aquella direcció per inèrcia fins que rep una nova ordre d’avanç. En aquesta zona apareix també un tanc «Pow»: travessar-lo concedeix invulnerabilitat temporal, Bioran brilla i «POWER UP!» confirma l’efecte. Quan la nau torna a ser blava, la protecció s’ha acabat. Ja no corregeixes directament la posició, sinó que decideixes una orientació i n’assumeixes la deriva.¹

Agora exigeix cinc impactes al centre. Pots atacar-lo directament, però destruir primer els quatre motors atura la nau i facilita els darrers impactes. És la millor decisió tàctica del joc: invertir trets en objectius laterals allarga el combat, però redueix el moviment que complica els impactes decisius. Destruir Agora obre una ronda nova.¹

Cada ronda conserva el mateix ordre: vall del planeta en 3D, camp planetari en 3D, espai de gravetat zero en vista zenital i combat 3D contra Agora. El pas és automàtic i cada àrea restaura el combustible. En rondes posteriors augmenten el nombre d’enemics i la velocitat, de manera que s’escurça el temps per alinear tirs i creix la probabilitat de xocar. La puntuació afegeix un segon objectiu: queda bonificada pel combustible restant i, després de destruir Agora, suma cinquanta punts per cada enemic abatut. Si Agora escapa, aquesta última bonificació es perd.¹

Es pot triar un o dos jugadors, amb ordres d’inici separades. La pantalla reserva indicadors 1UP i 2UP, a més d’un rècord general. La documentació de l’edició no determina si els dos jugadors participen simultàniament o s’alternen.¹

L’edició japonesa va aparèixer el 1985 en Sega My Card, amb la referència comercial C-47 i un preu original de 4.800 iens. La targeta necessita l’adaptador Card CatcherCard Catcher: Adaptador venut separadament que permet utilitzar les targetes Sega My Card amb els ordinadors i consoles compatibles de la família SC/SG., venut separadament, i no s’introdueix directament a la consola.²

Amb el comandament, el jugador mou Bioran en vuit direccions i dispara durant les fases 3D. A la vista zenital, la palanca gira la nau, mentre botons separats ordenen avançar i disparar. El joc també admet les palanques de control SJ-150, SJ-200 i SJ-300, i controls de teclat amb l’SK-1100 per a SC-3000, SG-1000 i SG-1000 II. El canvi no és cosmètic: la mateixa ordre direccional passa de desplaçar la nau a orientar-la, i això explica bona part de la dificultat inicial.¹

La pantalla de títol acredita «Original Game © Sega 1982» i «Reprogrammed Game © Sega 1985». Sega signa tant l’original com aquesta edició domèstica. A l’SG-1000, les quatre àrees, els dos esquemes de control i el combustible defineixen el recorregut.¹

Zoom 909 encara té una idea prou afilada per sostenir partides exigents: cada enemic és alhora una font de punts, un obstacle i un pas cap a la següent recàrrega. El canó, que no consumeix combustible, t’empeny a disparar molt, mentre les col·lisions converteixen qualsevol mala lectura de profunditat en una pèrdua duradora. La fase zenital trenca el pilotatge automàtic just quan la ronda semblava dominada.

Funciona millor per a qui gaudeix repetint una seqüència curta, refinant trajectòries i perseguint rècords. Qui busqui una campanya variada, una física intuïtiva o un mode per a dos jugadors ben explicat toparà aviat amb els límits. La recomanació és directa: val la pena si acceptes que la progressió consisteix a executar millor el mateix recorregut, no a descobrir-ne un de nou.

No és un espectacle espacial inesgotable; és una màquina de pressió compacta. Quan l’ombra s’allunya, FUEL baixa i el desè enemic encara no ha caigut, Zoom 909 troba la seva millor veu: dispara ara o no arribaràs a Agora.

C-47 és la referència comercial impresa al llom i emprada per Sega. A la contraportada del manual també hi figura C-5047, sense que el document n’especifiqui la funció. El manual dedica tres pàgines a un «Scorebook» amb espais per escriure-hi el nom, la data i la puntuació. També incorpora els consells del professor Asobin, un conill amb barret de copa que recomana combinar foc i avanç a la fase zenital. Són rastres materials d’un joc pensat perquè el rècord continués fora de la pantalla.²¹

Sega va posar en servei la màquina recreativa original Zoom 909 el desembre de 1982 com un joc de trets 3D amb un atac contra una nau gran. La reprogramació de SG-1000 va arribar el 1985 i alterna trams 3D amb una zona zenital. Aquesta edició domèstica té controls i regles propis, i la pantalla de títol reconeix explícitament la distància temporal entre totes dues versions.³¹

Sega va desenvolupar i publicar aquesta edició. Els crèdits conservats atribueixen corporativament la reprogramació a Sega, sense distingir-ne cap equip o filial. Buck Rogers: Planet of Zoom és el títol de referència de les edicions occidentals relacionades. La versió japonesa, però, es diu Zoom 909 i no incorpora el nom de Buck Rogers.⁴