High School Graffiti: Mikie per a SG-1000: obrir-se pas amb atacs de maluc

Tooru treballa al departament d’Afers Generals i està enamorat de Miyuki, la noia més popular de l’empresa. Waruyama, el seu cap de secció, gaudeix turmentant els subordinats; el cuiner Yakimochi i altres empleats també s’oposen al festeig. L’objectiu romàntic dona una excusa còmica a una empresa que funciona com un laberint hostil.¹

A les quatre sales de recollida, els cors encenen les lletres d’una frase de Miyuki, des de «DOOR OPEN» fins a «MY DEAR!!». Als passadissos, el missatge ja apareix format i la prioritat és arribar a la porta «IN». Un cor apagat dona punts, però no revela cap lletra. Al jardí, cal recollir els vuit cors finals i arribar a Miyuki.¹

La palanca de control mou Tooru en quatre direccions, però la postura importa tant com la destinació. El cop de cap només és fiable quan protagonista i adversari estan encarats. Si els peus topen amb una taula o un armariet, Tooru deixa d’avançar encara que el cos sembli tenir espai. Cal llegir els peus, girar-se abans d’atacar i no confondre moviment bloquejat amb falta de resposta.¹

Al despatx, l’atac de maluc demana situar-se d’esquena al costat d’una cadira i alternar esquerra i dreta tres vegades. El rival cau, el seient queda lliure i Tooru pot travessar-lo o seure per recollir el cor. Assegut queda temporalment fora de l’abast de Waruyama, però si el cap s’atura a donar una ordre pot arribar un expedient volador. El refugi també pot convertir-se en parany.¹

Als passadissos desapareix el ritual de les cadires. Tooru busca la porta «IN» mentre Waruyama i els rivals el persegueixen entre pisos, cubells voladors i punys que surten de les portes. Baixar una escala exigeix seguir amb la palanca el revolt del corredor; vacil·lar dona als perseguidors temps per tancar la distància.¹

El vestidor amaga cors dins de pots que es trenquen amb el cap i ofereix nou pilotes. Al menjador, anomenat «Restaurant» a la interfície, la idea torna amb nou pops, mentre el cuiner també en llança. Gastar un projectil alleuja momentàniament la persecució i dona punts per impacte; conservar-ne molts augmenta la bonificació final. La mateixa eina contraposa seguretat immediata i recompensa.¹

Tooru comença cada STEP amb tres intents. Se n’afegeixen als 20.000, 50.000, 70.000, 120.000, 170.000, 220.000 i 270.000 punts, fins a un màxim de deu. La puntuació té, doncs, un valor pràctic: dominar els enemics, conservar projectils i completar els cors allarga la partida.¹

El recorregut alterna quatre sales principals amb tres passadissos: «Office Room», «Hallway 1», «Locker Room», «Hallway 2», «Restaurant», «Hallway 3» i «Garden». Les sales demanen reunir vuit cors; als passadissos, el missatge ja és visible i cal arribar a la porta següent. L’alternança evita que totes les escenes comparteixin exactament el mateix ritme.¹

Completar els vuit cors concedeix una bonificació «PERFECT» de 6.000 punts, a més dels 200 de cada cor normal o els 1.000 d’un cor lluminós. Les escenes que no són passadissos n’afegeixen 2.000. Al vestidor i al menjador, conservar els nou projectils pot aportar 5.000 punts, però cada objecte intacte implica haver renunciat a una defensa immediata.¹

La modalitat per a dos jugadors és alterna: tots dos controlen Tooru i competeixen per arribar abans a Miyuki. No hi ha cooperació simultània. Un cop conegudes les set escenes, la progressió consisteix sobretot a repetir-les amb més eficàcia, acumular punts i preservar intents; aquest caràcter cíclic és també el sostre principal de la varietat.¹

El cartutx G-1041 funciona amb les famílies SG-1000 i SC-3000. En una SG-1000 es juga amb palanca de control; el teclat SK-1100 permet adoptar l’esquema documentat per a l’SC-3000. JOY1 i JOY2 designen els connectors del primer i el segon comandament. Les instruccions per connectar-los canvien segons el model de consola i el nombre de jugadors.¹

Amb teclat, el primer jugador empra els cursors per moure’s, HOME/CLR per obrir portes o manipular objectes i INS/DEL per donar cops de cap. El segon usa E, S, F i X per moure’s, CTRL per a portes o objectes i FUNC per al cop de cap. Amb els models SJ-200, SJ-150 i SJ-300, la palanca governa el moviment. Segons la situació, també activa l’atac de maluc o permet seure i aixecar-se. Un botó obre portes o recull i llança projectils; l’altre executa el cop de cap.¹

La ROM té una mida documentada de 32 KB. La representació és senzilla, però conserva els elements funcionals: orientació, obstacles, perseguidors, cors, missatges i marcadors. L’edició no es limita a canviar el títol d’un joc escolar; transforma l’ambientació en una comèdia d’oficina i adapta els espais a aquesta premissa.³²

Avui continua interessant sobretot per la manera com barreja persecució i accions contextuals. L’atac de maluc obliga a preparar l’angle, invertir la direcció i aprofitar un seient abans que arribi el cap. Quan funciona, una sala de mobles modestos es converteix en una xarxa de riscos previsibles.

Les primeres partides exigeixen un aprenentatge aspre. Els mobles aturen els peus, els cops demanen orientació i els enemics deixen poc temps per experimentar. Practicar amb la pantalla de demostració, tal com recomana el manual, ajuda a entendre cap on mira Tooru. Després, la dificultat sembla menys capriciosa, encara que les col·lisions i la repetició no desapareixen.¹

És recomanable per a qui gaudeixi aprenent sistemes compactes, perseguint puntuacions i repetint recorreguts fins que cada gest encaixa. Qui busqui exploració lliure, controls tolerants o renovació constant hi toparà de seguida. Val la pena entrar-hi amb paciència i sense confondre brevetat amb facilitat: en aquesta oficina, fins i tot seure pot ser una maniobra de combat.

L’edició japonesa es va vendre com a cartutx G-1041 per 4.300 iens. La capsa il·lustrada, el llom amb la indicació ROM 32KB i el manual japonès permeten identificar-la: el nom visible i l’ambientació empresarial eviten confondre-la amb les edicions occidentals conegudes com Mikie.²¹

El manual explica moviments que la pantalla comunica malament, com l’alternança de l’atac de maluc, l’alineació a les escales o la protecció temporal de les cadires. També conserva els noms dels personatges, les frases formades pels cors i la distinció entre els crèdits de l’original de Konami i la reprogramació de Sega.¹

La pantalla de títol estableix la distinció essencial: «Original Game © Konami 1984» i «Reprogrammed Game © Sega 1985». Konami és l’autora de l’original, mentre Sega assumeix la reprogramació i l’edició del cartutx. No hi ha base prou sòlida per atribuir la conversió a programadors individuals.¹²

Sega data el cartutx l’any 1985, sense precisar-ne el mes. Dues cronologies especialitzades el situen a l’abril, però aquesta precisió no consta al registre oficial. El resultat és una conversió que conserva la persecució i la vesteix amb caps, expedients, cuiners i rivalitats de despatx.⁴⁵