Othello per a SG-1000: cada fitxa que gires pot regalar una cantonada

Només pots jugar en una casella que tanqui una línia de fitxes rivals entre la peça nova i una de pròpia. El programa gira totes les peces atrapades, sigui en horitzontal, vertical o diagonal, i una sola col·locació pot capturar en diverses direccions. Si la casella no compleix la regla, apareix TRY AGAIN i has de buscar-ne una altra.¹⁶

La recompensa immediata és molt llegible: una jugada pot tenyir de cop una franja sencera. Ara bé, el recompte provisional no explica quines respostes tindrà el rival ni qui controlarà les caselles estables al final. Girar moltes peces és un resultat visible, no pas una garantia de domini.

Una fitxa situada en una cantonada ja no es pot tornar a girar, i el manual recomana obtenir aquests quatre punts del tauler. Per això, les cantonades ofereixen un criteri més segur que el volum d'una captura aïllada. La manera d'arribar-hi, però, depèn de la posició concreta i no es redueix a una recepta universal.¹

Passar tampoc és una elecció tàctica lliure. Si tens qualsevol captura legal, estàs obligat a jugar; si no en tens cap, perds el torn i l'altre color continua. Una posició pot canviar de signe en pocs moviments, perquè la manca d'opcions concedeix torns consecutius a l'adversari.¹

A SG-1000, la palanca mou el cursor i les fletxes dels menús. El botó dret confirma opcions, col·loca la fitxa i executa Pass quan correspon; l'esquerre obre el menú de pista (Hint) o d'anul·lació de l'última jugada (Cancel) als nivells 1–3. El sistema és contextual: entendre què demana la pantalla importa més que memoritzar una combinació llarga.¹

La pantalla inicial separa el mode individual contra la CPU del duel entre dues persones. No hi ha fases ni dificultats que s'hagin de desbloquejar: cada partida comença de zero, i la seva progressió es veu en el número de moviment, els recomptes i la transformació del tauler.¹

En solitari pots escollir fitxes negres o blanques i un dels cinc nivells de la CPU. Triar negres et concedeix el primer moviment; amb blanques, respons a l'obertura de l'ordinador. Canviar de nivell modifica l'oponent, però no crea una campanya ni conserva avenços entre partides.¹

Als nivells 1–3, la pista (Hint) marca amb una H la casella que la CPU considera millor, mentre Cancel desfà només l'últim moviment. Són ajudes diferents: la primera revela una proposta i la segona permet comprovar una alternativa. Als nivells 4 i 5 desapareixen totes dues, just quan l'adversari és més exigent.¹

Playbackreproducció de la partida: Funció que repassa una partida moviment a moviment i permet reprendre-la des d'una jugada anterior., és a dir, la reproducció de la partida, continua disponible als cinc nivells i també en el mode de dos jugadors. Després del final, repassa els moviments un per un i permet reprendre el joc des d'un punt anterior. No és una repetició ornamental: converteix una derrota en material d'estudi i deixa assajar una decisió diferent.¹

El mode per a dos jugadors assigna les negres i el primer torn al jugador 1, i les blanques al jugador 2. La interfície afegeix TIME, que mesura l'espera fins a la jugada següent i emet un avís sonor cada minut. Aquí desapareixen els càlculs de la CPU, i el ritme depèn completament de les dues persones.¹

Aquesta edició està pensada per al joystick de la SG-1000. Per iniciar un duel humà cal connectar el segon comandament al port lliure i prémer-ne Start; durant Playback, mana el joystick del jugador 1. El mateix cartutx també està documentat com a compatible amb la família SC-3000, però aquesta compatibilitat no el converteix en una altra edició.¹

La versió de Sega no es limita a arbitrar les regles. Els cinc nivells, l'elecció de color, Hint, Cancel, Playback, els missatges de torn i l'avaluació final formen una petita caixa d'eines al voltant del tauler. La presentació és seca, però comunica clarament què pots fer i què acaba de canviar.¹

En acabar, el programa calcula el percentatge de fitxes del jugador sobre el total. De 0 a 33% dicta POOR; de 34 a 58%, FAIR o DRAW; de 59 a 87%, GOOD; i de 88 a 100%, VERY GOOD. També associa graus orientatius al nivell escollit, però el manual adverteix que no equivalen a certificacions oficials de la Federació Japonesa d'Othello.¹

El defecte específic que més condiciona aquesta conversió és el temps de reflexió. La CPU pot trigar molt tant a jugar com a calcular una pista, i el manual qualifica d'exigent fins i tot el nivell 1. WAIT A MOMENT és un avís honest i descriu un comportament normal del programa; això no fa que la pausa resulti menys pesada.¹

Othello continua sent nítid perquè cada ordre altera informació que ja tens davant. Mou el cursor, imagina les línies que giraran, valora la resposta rival i accepta el nou tauler. No cal tolerar controls poc clars ni aprendre una economia amagada; el repte neix d'anticipar conseqüències.

Aquesta edició convé a qui vulgui jugar contra una CPU exigent, estudiar errors amb Playback o compartir el sofà amb un rival. Resulta menys adequada per a qui necessiti ritme constant, recompenses persistents o una presentació més elaborada. Les esperes de càlcul i l'absència de campanya pesen més avui que la senzillesa gràfica.

La recomanació és directa: val la pena si t'interessa el joc de taula i vols examinar una adaptació sorprenentment equipada. Per a duels humans, conserva gairebé tota la seva força; contra la màquina, exigeix paciència a més d'estratègia. Aquí una fitxa no és una possessió: és una promesa que l'adversari encara pot capgirar.

El catàleg històric de Sega registra Othello com a cartutx G-1044, agrupat sota 1985, dins la categoria de jocs de taula i amb un preu original de 4.300 ¥. La caixa japonesa reforça aquesta identitat amb una fotografia del tauler físic. No ven una fantasia digital: presenta l'objecte que la consola està a punt de simular.²

El manual japonès amplia aquest caràcter d'objecte d'estudi. A més d'explicar controls i regles amb diagrames, reserva tres pàgines a un quadern de resultats amb camps per al nom, la data i la puntuació. Abans que una memòria persistent ho guardés tot, el paper convidava a convertir cada partida en una sèrie pròpia.¹

Cal separar aquest cartutx de l'Othello Multivision, un producte anterior relacionat amb el maquinari de Tsukuda Original. G-1044 és una edició autònoma de SG-1000 que reutilitza o reelabora aquell programa, no un títol alternatiu del mateix cartutx. La referència de 1983 conservada al manual apunta a aquesta herència, mentre el catàleg de Sega situa G-1044 sota 1985.³⁵

Sega queda confirmada com a editora i fabricant, i el manual declara que el producte es va fabricar sota llicència de Tsukuda Original. L'autoria exacta de la programació continua oberta: les fonts secundàries reparteixen el desenvolupament entre Sega, Tsukuda Original o una adaptació de Sega del programa de Tsukuda. És més rigorós conservar aquesta incertesa que adjudicar una conversió sense crèdits primaris inequívocs.¹²⁷