SD Gundam: Dimension War per a Virtual Boy: guanyar el duel abans d’entrar-hi

La premissa no demana dominar dècades de continuïtat. En una guerra espacial que torna a empitjorar, la unitat G, organitzada al voltant dels Gundam, rep dos encàrrecs: recuperar Mobile Suits nous i destruir les forces enemigues. Després de diverses operacions apareixen indicis d’un adversari i d’un model desconeguts, prou impuls per sostenir les missions sense revelar-ne el desenllaç.¹

El repartiment barreja Gundams i enemics de diverses sèries, des de l’obra original fins a Gundam Wing. Les proporcions SDSD (super-deformed): Estil que redueix i exagera les proporcions dels robots, amb caps grans i cossos compactes. —caps enormes, cossos compactes— converteixen aquesta reunió en un encreuament estilitzat, no en l’adaptació lineal d’una sola sèrie. El coneixement previ ajuda a reconèixer cada màquina, però pots entendre què has de fer sense conèixer aquestes obres.⁵

Cada torn comença llegint el mapa. El panell identifica nom, nivell, vida restant i capacitat de moviment. Després presenta cinc ordres del menú: MOVE per traçar una ruta, ATTACK per buscar un rival proper, INDIRECT per disparar de lluny, AMBUSH per ocultar-se al costat d’un asteroide o unes ruïnes, i EXIT per cancel·lar la selecció.¹

La profunditat no és decoració. Amb els disparadors recorres les diferents altures del mapa, i atacar des de la rereguarda o una posició favorable concedeix avantatge en l’escena següent. AMBUSH recompensa anticipar la ruta rival: prepara una sorpresa, però la marca desapareix quan la unitat torna a moure’s o ataca. Col·locar-se bé és, doncs, una inversió que només paga si l’enemic coopera.¹

Un ATTACK entre MS obre un duel manual amb barres de vida i temps limitat. La creueta esquerra mou el robot, la dreta selecciona categories d’arma i A ataca. Els disparadors canvien de funció: R envia el MS cap al fons i L el porta al primer pla. Canviar de pla pot apartar-te d’un projectil, però també desordena l’alineació del contraatac.⁶

No tots els xocs demanen les mateixes mans. Un MS que assalta una nau enemiga es controla mentre s’hi acosta i dispara; en canvi, el bombardeig d’una nau contra un MS, els combats entre naus i els atacs INDIRECT es resolen automàticament. Aquesta alternança accelera les accions secundàries, però també fa que la participació del jugador sembli arbitrària fins que n’aprèn les regles.¹

Les vuit missions formen una campanya lineal, separada per escenes narratives. El joc restaura el dany després de cada victòria i desplega MS nous segons el progrés, de manera que la varietat prové de la plantilla i de la situació, no d’un taller de millores. El límit de torns impedeix atrinxerar-se indefinidament i converteix cada desviació en temps perdut.⁶

Hi ha tres posicions de desament. CONTINUE permet escollir-ne una, i el menú del sistema reuneix TURN END, SAVE GAME i EXIT. La memòria funciona amb bateria: el manual adverteix que retirar el cartutx amb la consola encesa o encendre-la i apagar-la de pressa pot esborrar les dades. No és folklore de col·leccionista; és part pràctica de jugar l’edició original.¹

SD Gundam: Dimension War va arribar a Virtual Boy com un cartutx japonès publicat per Bandai el 22 de desembre de 1995. El producte VUE-VSDJ-JPN és per a un jugador i va ser desenvolupat per Locomotive.²³

El Virtual Boy aporta alguna cosa més substancial que el vermell i negre. Al mapa, la profunditat separa altures; en combat, els disparadors traslladen el MS entre primer pla i fons. La consola fa perceptible aquesta distància mitjançant l’estereoscòpia, i el disseny la converteix en ruta, cobertura i esquiva.⁶

Abans de començar cal ajustar la distància interpupil·lar i l’enfocament. El cartutx també ofereix una pausa automàtica pensada perquè el jugador descansi els ulls i el cos; el botó START reprèn la partida. El text japonès del manual parla d’uns vint minuts, però la captura impresa a la mateixa pàgina mostra un missatge en anglès de trenta minuts. La funció serveix com a avís de descans, no com un cronòmetre fiable.¹

Avui interessa perquè la seva estructura continua sent estranya: el mapa no resol sol el resultat, sinó que prepara un duel manual que encara pots guanyar o malbaratar. Aquesta responsabilitat compartida entre estratègia i destresa produeix moments genuïns de tensió. També en revela el defecte: els duels no tenen prou repertori per sostenir tantes interrupcions sense desgast.

És recomanable per a qui vulgui estudiar usos mecànics de l’estereoscòpia, gaudeixi dels jocs tàctics compactes o reconegui la plantilla Gundam. No és una bona porta d’entrada si busques una campanya llarga, combats d’acció profunds o una història comprensible sense japonès. Les ordres angleses redueixen l’obstacle, però no el fan desaparèixer.⁴

La recomanació, doncs, és directa però estreta: juga-hi si la combinació de quadrícula, emboscada i duel et sembla més valuosa que la seva brevetat. No esperis un gran simulador ni un gran joc de lluita. És una escaramussa curiosa on la millor esquiva comença diversos moviments abans de prémer el disparador.

La caixa i el manual identifiquen una edició japonesa fabricada per al mercat local, amb el codi VUE-VSDJ-JPN i el codi de barres 4902425484020. La contraportada restringeix explícitament la venda i l’ús al Japó. Com a objecte, el conjunt documenta una època en què ajustar la visió, programar descansos i protegir una bateria de desament formaven part de les instruccions ordinàries.¹

El manual reserva fins i tot una pàgina a un full de registre amb camps X, Y i Z. És un detall modest, però resumeix bé l’edició física: un joc futurista sobre profunditat estereoscòpica que encara espera paper, llapis i precaucions de cartutx. El seu llegat més clar no és haver fundat una escola, sinó haver provat que el relleu podia governar decisions i controls.¹

Locomotive va desenvolupar el joc i Bandai el va editar durant l’últim tram de 1995. El resultat trasllada una llicència enorme a Virtual Boy mitjançant una solució pragmàtica: mapes continguts, figures SD llegibles i combats separats que exhibeixen la profunditat. Aquesta escala reduïda explica alhora la seva coherència i la poca evolució de la campanya.³²⁶

La reunió de models procedents de diverses sèries també respon a aquesta economia. En lloc de reconstruir una cronologia completa, el joc tracta els Gundams com una plantilla transversal i els distribueix segons avança l’escenari. Això dona varietat visual i reconeixement immediat als aficionats, però deixa personatges i conflictes subordinats a la funció tàctica de cada màquina.⁵