Dragon Wang per a SG-1000: cada clau et cura, cada derrota refà la ruta

Dragon Wang és el millor mestre de kungfu del continent. Una tribu temible segresta la seva amant Kyoko i la tanca a les profunditats del Castell del Mal. Quan s’obtenen totes les claus, apareix Kyoko, un missatge anuncia la continuació i comença una ronda nova. En el mode de dos jugadors, tots dos participants representen Dragon Wang i rivalitzen per veure qui la rescata primer: la història torna al punt de partida perquè el que importa és completar la ruta amb més rapidesa i puntuació.¹

La palanca permet caminar, ajupir-se i saltar verticalment o en diagonal; un botó executa la puntada. L’atac elimina els deixebles, pot destruir ganivets i boles lluminoses, trenca les parets que cauen i bloquegen el pas, i desgasta la barra dels guardians. La mateixa acció serveix, doncs, per defensar-se, puntuar i modificar el camí.¹

La informació visible determina la decisió. D-WANG indica la força pròpia, TIME limita el rescat i ENEMY es converteix en la barra del guardià present. Si aquest rival surt de pantalla, recupera tota la força; convé mantenir-lo dins del camp visual, ajustar la distància i acabar l’intercanvi abans de continuar explorant.¹

En derrotar un guardià apareix una clau que s’ha de recollir saltant-hi. El premi val més que el progrés: la clau omple completament la força de Dragon Wang. Això permet decidir si es força un combat amb poca energia, confiant en la curació immediata, o si es protegeix l’intent i es busca una aproximació millor.¹

La puntuació també premia com afrontes cada perill. Els deixebles i els llançadors de ganivets valen 200 punts, mentre que destruir un projectil, impactar un guardià o recollir-ne la clau és molt més profitós. En completar la ronda, com més temps resta, més alta és la bonificació de punts. En superar els 50.000 punts s’obté una sola oportunitat addicional, de manera que arriscar-se a destruir perills pot acabar finançant un intent futur.¹

Els sis guardians amplien aquesta gramàtica limitada: BOHSOH duu un bastó; NUNCHAN combat amb un nunchaku, dos bastons curts units per una cadena; WARPMAN es teletransporta; FUNDO empra un kusarifundō, una cadena amb contrapesos; RB-TT dispara un làser, i JONATHAN és invisible. Canvien les amenaces visibles, però la resposta continua depenent de conservar la distància i trobar el moment exacte per llançar la puntada.¹

La primera ronda ocupa tres pisos i cada ronda posterior n’afegeix un fins als sis de la quarta. Després, la disposició de la ronda 4 es repeteix indefinidament per mantenir viva la recerca de punts. El joc no creix mitjançant mons nous, sinó acumulant trajecte i pressió dins d’una mateixa arquitectura.³

A la segona ronda hi ha una discrepància concreta: el manual japonès hi assigna tres guardians, mentre que la guia específica de SG-1000 hi compta quatre claus. La tercera ronda en demana cinc i la quarta, sis; la quantitat exacta de la segona queda oberta.¹³

Les obertures connecten els pisos, però el castell també altera la ruta amb trapes sobtades, parets que cauen i boles lluminoses perseguidores. Les trapes premien la memòria; les parets que cauen es destrueixen a puntades; les parets fixes són indestructibles i obliguen a retrocedir. La repetició guanya així una modesta capa de planificació.¹

En solitari hi ha tres intents inicials. Amb dos jugadors, els torns se succeeixen i cadascú procura rescatar Kyoko abans que l’altre. No comparteixen pantalla ni recursos, de manera que el valor social prové de comparar rutes, errades i puntuacions, no de coordinar atacs.¹

Dragon Wang per a SG-1000 es va publicar al Japó en una targeta de programari Sega My Card C-46. La targeta funciona mitjançant l’adaptador Card Catcher, venut per separat, i no s’introdueix directament a la consola. És compatible amb SC-3000, SG-1000 i SG-1000 II, així com amb el teclat de l’SC-3000 o l’SK-1100 i diverses palanques opcionals. A SG-1000, el comandament incorporat correspon al primer jugador i el port A al segon; a SG-1000 II s’empren JOYPAD 1 i JOYPAD 2.¹

Sega situa l’edició C-46 el 1985, el mateix any que apareix a la pantalla de títol, però no en precisa el dia de publicació.²¹

Visualment, els personatges grans es llegeixen bé contra el fons negre, però els passadissos canvien sobretot pel color del terra. Sega-16 destaca també un moviment entretallat. La limitació no és només estètica: la successió brusca de posicions amaga la separació entre els cossos, i una puntada senzilla acaba exigint una precisió més aspra del que suggereixen els controls.⁴

Sega-16 veu idees més interessants que la seva execució: pisos connectats, guardians diferenciats i parets trencables dins d’una acció rígida i repetitiva. Aquesta tensió encara defineix l’experiència. El joc demana aprendre una ruta, però el moviment entretallat i les aglomeracions converteixen alguns errors en fricció més que no pas en una lliçó clara.⁴

Avui interessa sobretot a qui gaudeix desxifrant sistemes breus, perseguint puntuacions i observant com una idea de recreativa s’adapta a un format domèstic primerenc. No és una bona porta d’entrada per a qui busca combat fluid, escenaris variats o una campanya amb final nítid. La recomanació és directa: prova’l amb paciència, aprèn una ronda i decideix si la seva única puntada obre prou portes.

El manual japonès no era només un plec d’instruccions. Després d’explicar enemics, puntuació i recorregut, reserva tres pàgines a un SCOREBOOK, un registre de puntuacions amb camps per al nom, la data i els punts. La contracoberta també promociona un portatargetes per a qui reunís cinc cupons de Sega My Card, un record material d’una línia venuda com a col·lecció.¹

La llista tècnica de MAME registra dues revisions japoneses i variants taiwaneses R-046 titulades 精武門, atribuïdes a Aaronix. Aquest registre no permet establir si les variants taiwaneses tenien llicència oficial ni quan van arribar al mercat.⁵

Els crèdits s’aturen en Sega com a desenvolupadora i editora corporativa; disseny, programació, art i música queden sense noms individuals. Sega-16 presenta retrospectivament Dragon Wang com el primer joc original de la línia My Card després de targetes que adaptaven títols ja publicats. El catàleg corporatiu de Sega, en canvi, l’identifica com la My Card C-46 sense reivindicar aquesta primícia.⁴²

Sega-16 valora positivament l’intent de distingir el joc mitjançant claus, nivells verticals, guardians armats i parets trencables, però considera que aquests elements afegeixen poc a una acció monòtona. També assenyala els fons negres, el moviment entretallat i la brevetat estructural com a límits importants per al jugador modern.⁴

La ressenya retrospectiva de Sega-16, publicada el 2020, contraposa Dragon Wang a jocs de lluita marcial més fluids i el considera bàsic, encara que divertit durant una estona. La seva valoració parteix, doncs, de comparar-lo amb altres jocs del gènere.⁴

Considerat avui, Dragon Wang és menys una joia oculta que un esbós jugable: ja hi ha ruta, risc, curació, puntuació i guardians amb identitat, però encara no hi ha la fluïdesa que uniria totes aquestes peces. La seva millor idea continua intacta: una clau no obre simplement una porta, sinó que et retorna la força per buscar la següent.